JA ENS FONEM QUE NO ANEM A PESCAR

Pos això, que ja estem que mos fonem i com que no podem aguantar més eix diumenge mon vam anar a Sant Llorenç de Montgai, a la vora de Camarassa, ja que ens havien dit que per allí hi havia molts llucios.  Ostras tú, lo paisatge una passada de xulo, però pescar, lo que és diu pescar no vam pescar rés de rés.  Això sí, vam xalar en la vegetació i lo paisatge.

Sant Llorenç está envoltat de parets verticals.  Tot un paisatge prepirenàic que ens va encisar.  Aigues de color verd, parets de roca que comencen dins de l'aigua i s'aixequen de puntetes intentant tocar los núbols.  Ànecs de tota mena i gran quantitat de muixonets que en les seves cançonetes ens van acompanyar durant tota la jornada.  També vam veure un esquirol bastant majo de cap per avall bebent aigua a un canal.  Quan mos va veure no va eixir disparat, si no que s'ens va quedar mirant una estoneta i desprès va fer una trepada i uns salts increibles pels cipressos.

Quan vam conseguir abandonar la contemplació del paissatge i la fauna vam començar a pescar.  Vam provar primer en uns peixos tipus rapala bastant grandots, desprès amb uns pikies bastant grossos per mirar de treballar unes capes més fondes.  Per acabar vam provar amb uns cranckbaits de fons, en color roig foc i en color alburno.  Vaja, per no passar no vam tenir ni enganxades.  Això sí vam tenir temps de fer-la petar tot lo dia, a part de gaudir d'un dinar de campanya boníssim.

No rés, que haurem d'esperar una micar per a començar la campanya de veritat.  Mentrestant anem recordant les jornades de l'estiu, mirant les canyes amb nostàlgia i sobretot muntant mosques i estrimers per a la nova temporada.  Prometem ensenyar algun dels muntatges.  Ja avancem que los carnestoltes dels xinos són un festival de materials baratets per a muntar estrimers.

Deixem fotos com de costum.