Ostres tu, que tenim lo bloc molt
abandonat. Entre la perea i l’anar a
pescar és va passant l’estiu sense escriure res i això no pot ser.
Començarem per contar lo que mos va passar l’altre
dia a La Badina, que ja encomence a donar alegries. Vam anar a pescar amb les darreres notícies a
l’orella. Està La Badina plena de carpes
i piquen com a boges. Així que una tarda
vam agarrar los trastes i ens vam plantar allí, en tot lo solarro a passar una
tarde de suor i de esperança.
Pau que té més coneixement que jo va decidir
pescar a la inglesa. Astí el papito va
pensar que, total no picarà cap carpa, i és va ficar a pescar en un kit d’enxufable
de dos trams.
Lo de sempre, vam començar a tirar una mica de
prenso, vam mirar l’aigua (exercici eix bastant inútil ja que sempre hi ha la
mateixa aigua) i vam començar a treure gaburros. Tot apuntava a una nova jornada d’aborriment
i tedi entre punxades als dits i malediccions.
Però tot va canviar quan acabar de fer un llançament Pau lo suro és va
afonar de golpe. Una bona estrabada i lo
carret fa aquell sorollet tant encisador que fa quan lo fil surt disparat. Una mica de lluita, una gran esperança de que
haguéssim topat en la gran carpa dels nostres desitjos i ben aviat una mica de
decepció en notar que la força del bitxo decreixia. Vam ficar lo salabre a l’aigua i patapam lo
catxo que podeu veure a la foto. La
veritat és que era enorme i va causar prouta alegria, però con que esperàvem
una carpa...
Desprès d’això estant jo pescant a la voreta
amb los dos trams d’enxufable, zasca!, s’enganxa alguna cosa gran que m’abocona
la canya a l’aigua, treu tota la goma possible i trenca lo baix de línia que
havia ficat bastant fruix creien que tot lo que podia picar eren los nostres
amics gaburros.
Bé no van passar gaires coses més, però d’ara
endavant prometo no anar tant de sobrat i mirar de fer les coses bé, a veure si
li veiem lo morro a alguna carpeta maja est estiu.
