Hem fet triplet, tal i com va fer lo barça, però lo nostre triplet és de tres porres seguides: Sant Llorenç, Alfarràs i ara Matarranya.
La cosa és que esta setmana santa vam decidir d’anar a Horta de Sant Joan i ja que estaven per allí pescar una estoneta a la zona lliure que va de Valderoures a Beceit.
Vam començar les vacances en mal peu. Divendres de camí a la zona d’acampada lliure controlada d’Horta de San Joan ens va caure una pedregada tan gran, que vam tindre que parar a la vora del camí a esperar que escampés. Però nosaltres no ens vam desanimar en absolut. Tant aviat com va parar de ploure vam anar a muntar la tenda de campanya i ens vam arrimar a Valderroures a veure com estava lo riu. Ens vam atansar fins lo pont de ferro i la veritat és que el riu tenia molt bona pinta. Hi havia una bona quantitat de barbs que pujaven a menjar a la superfície. Com que lo temps no estava gaire estable vam decidir fer una mica de turisme i deixar la pesca per dissabte, ja que les previsions deien que faria més bon temps. Així que vam agarrar lo cotxe i vam anar a visitar Morella.
Lo dissabte no podia començar pitjor. A la nit ens vam cagar de fred, i això que teníem una bona col·lecció de mantes, però va caure una rosada més pròpia del gener que no del mes d’abril. Hi havia gel per tot. Dins de la tenda, fora, als vidres del cotxe. Buf, va ser bastant durillo aixecar-se en estes condicions. Lo matí lo vam passar prenent coses calentes i visitant Calaceit intentant treure-mos lo fred de damunt.
A la tarda sí que sí. A la tarda ens vam ficar la disfressa de pescar i cap a l’aigua. D’entrada lo riu tenia un aspecte fantàstic amb l’aigua molt clara i un nivell que permetia vadear-lo sense massa dificultats. Ara bé no és veia cap eclosió ni cap peix que puges a alimentar-se a la superfície. Aviat vam trobar un pou ple de peixos. En un primer moment jo pensava que només hi havia barbs, però Pau ben aviat va preguntar si no veia la truita comú que teníem al davant. Vaig aclucar los ulls i vaig puguer comprovar que,efectivament, teníem al davant una pintona enorme plantada de cara a la corrent. Evidentment vam començar a fer-li passar pel davant la col·lecció de mosques seques que teníem preparades per la ocasió. Ni punyetero cas. Vam canviar per unes nimfes que va ignorar hàbilment, tant ella com los barbs. Desprès de continuar pescant altres pous amb lo mateix èxit, és a dir, cap, vam tornar al pou del principi a temptar a la truita amb unes imitacions de llangost, de formiga i d’altres bitxos terrestres. Res de res. Finalment una mica decebuts vam abandonar la pesca i vam continuar fent turisme, visitant alguna pintura rupestre i gaudint de les gents del Matarranya que són estupendes.
Diumenge vam amaneixer en una airada tremenda, així que vam decidir que ens tornàvem cap a casa, això sí, passant per Gandesa vam parar a visitar lo museu de la Batalla de l’Ebre, que si teniu ocasió, val la pena de visitar-lo.
No sabem si tornarem, però el que sí que vam veure és que en un temps més estable és pot disfrutar molt al Matarranya pescant sobretot barbs.
